Porta´m lluny bessona meua. Lluny d´aquest poble quadriculat, dels seus carrers quadriculats que per ser carrers no veiem els jardins. Lluny d´aquestes ments opressives que no em deixen sentir el pols a les meues venes, elles es creuen cansades de bategar; ments que em fan creure ser una persona normalitzada i comú. La necessitat d´obtindre una "Thelma" o una "Louise" i cremar un cotxe vell que ens porte fins Barcelona, Cadaqués, França (encara que sé que no confies en mi per creuar els Pirineus).
Divulgació d´olors i menjars. Vore altres "skylines" més taronjosos, que són els nostres, els que pertanyen a l´antic continent, de nou el nostre. Contar i riure les putades de la vida a cada metre d´asfalt aconseguit. Veure la costa asomar i saber de Serrat i de Dalí ¿ per què no jugar a ser Gala a una cala abandonada? I llegir, llegir fins enrabiar.
Carme Tendillo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada