GEORGE

                                                         Avui once anys sense "Harrison".

                                          Gràcies a tu sé que mai és tard perquè vinga el sol.

Madrid en aquesta estació

                                             -No he sido impío. He deseado la luz de tus ángeles,la rocé y al final la malogré. Fue culpablemente, aunque sin propósito. El resto de mi tiempo lo empeñé así: antes, en esperarla; después, en pagarlo.

                  

                  Salvo Tomás de Aquino, que se permitió la chulería de demostrarle repetidas veces y por caminos diferentes, nadie tiene una idea sólida de quién o cómo es Dios. Particularmente, y es una apuesta como cualquier otra, yo siempre he sospechado que es partidario de la simetría y enemigo de lo incompleto. Por eso confío, con prudencia, en que cuando le muestre mi mercancía condescenderá a pagar por ella una recompensa razonable.

A quien esté en situación de ejercer alguna influencia, ruego que interceda a favor de esta humilde gratificación: que la próxima vez que yo conozca a Rosana tengamos los dos quince años, yo no sea un bolchevique(si ella es Gran Duquesa no importa mucho) y alguien mantenga al cabrón de Fredi y el resto de la basura fuera del cuento.

La flaqueza del Bolchevique

Madrid-Getafe-Dublín

27 de marzo-11 de julio de 1995

T´estic dient adéu

Estimada Lo:

Què és de tu? Has tornat a casa després del gran viatge? Al fred i lleig "Ramsdale"; però la llar a la fí.

Ara que "Humbert" està a la presó i pateix una trombosi coronària i està ferit de cor per sempre, Lo, torna a casa, oblidau tot; deixa-lo morir, morir tranquil.

Torna a casa si saps per endavant que no estimes a un home com "Dick" i com jo saps que "Clare Quilty" no t´estimarà, que mai ho ha fet. Sabem que cap nit vindrà a buscar-te. Ell ja és mort i a tu encara et batega la sang a les venes i et sobra...

Hem cremat tantes carreteres tots junts que en l´actualitat no queda asfalt que arrossegar. No cregues en l´estiu continental d´hotel en hotel, en una vida rosa de plaer de somni Europeu, jo et dic que és efímer. El plaer bonica, sobrevalorat està.

No sé si et recordes de les senyals? Eren batuts de maduixa i xocolata que deixarem en un bar aparcat. Senyals de candidesa...ignorants! ¿Saps cóm són ara eixos batuts? Ara els impregna un olor a floridura verda, oblidats al sol i mullats en tronades seques. 

Açò no és una cançó per a cambrers i camioners; oblida el passatge muntanyer amb serps de cascavell i roba que quedava bé amb llavis i ungles color vermell.

Tot, escolta, tot té una magnitud llarga que sap a putada,has de saber cicatritzar sense ferir. És clar, com tothom, però recorda : una putada.

Madura dolça, atura la provocació. Descalça els teus peus dels nostres calcetins blancs calats; desfés les teues trenes al vent i pinta la teua mirada amb un color compasiu i suau, vist la teua boca d´altres fruites menys àcides, és tot.

T´estic dient adéu, tu et rius, però no, és un adéu permanent Lo. Allibera´t d´un món de ninfules malferides. Allibera´t si pots també de "Nabokov".

Gràcies per aquests anys.

No espere noticies teues.

Carme

Avui 14N

                                                                                                           
Somos dos 
Somos dos 
Ocho horas antes sonará. 
Tinte de la lámpara, el guardia golpeó 
Esta noche volverá a vernos. 
Uno va delante, uno va delante 
Y los otros siguen detras 
Luego, el silencio, y luego he aquí 
La misma canción que vuelve 
El golpea dos 
él golpea tres 
él golpea mil veintitres 
Tú estás mal, tú 
Yo estoy mal, yo 
¿Quién de nosotros está peor? 
Es el porvenir quien lo dirá 
Somos dos 
Somos tres 
Somos mil veintitrés 
Con el tiempo, con la lluvia 
Con la sangre que la seca 
Y el dolor que vive en nosotros 
que nos traspasa y que nos cierra. 
Nuestro dolor nos guiará

ÀNIM COMPANYS I COMPANYES!

Beautiful killer, Beautiful eyes

Amb el permís dels meus ulls preferits, que per a tu són i seràn verds i per a mi inmortals blaus.

Avui fas anys, no sé quans, però és el menys m´importa. Celebrar avui que els teus ulls il.luminen mirades i nous projectes amb sabor de "nouvelle vague"; " New York Herald Tribune" cridant al voltant del Sena, 500 colps i més si el que vuic és vore l´oceà.

Mires a qui vols vore,ferides les seues autoestimes quedaven "Alain Delon".

-Perquè m´asfixien, no sóc per a elles -deies-

Clucadeta d´ulls i agarrada de mans en el comiat. Estiu preciós fa ara sis anys.

Piscina nostra, sense la "Bardot" i "Birkin"; 

-et pareixes un poc a ella...

- ja veus... i qui serà eixa tal Birkin... (pensava jo)

I no et cregues... tampoc sabia massa bé qui era "Monsieur Delon"; ara ja conec la magnitud de la ocasió; les mirades d´odi de les riques dones, els somriures dels vells cambrers.

- ¿Cómo se llagma la pegita?- vas dir amb un pèssim castellà amb residus del teu francès.

-Amelie

(somriure irònic)

Em vaig comprar una gavardina per fer-te un bon tribut, "Alain Delon", pensant ser una "beautiful killer" de les teues; sabent que una semana d´un estiu adolescent, ho vaig ser.

Felicitats i per molts anys.

EL LE DIJO OJALÁ FUERA MÁS JOVEN

Él le dijo: Ojalá fuera más joven...
Ella le dijo: Creceré de noche como el olor
del jazmín en verano.

Y añadió. Y mientras tú dormirás y
rejuvenecerás, todo el que duerme es joven. Yo
pasaré la noche en blanco, para que me salgan
ojeras. Dos hilos de auténtico cansancio bastan
para que parezca mayor. Me exprimiré limón
en el vientre para disimular el olor de leche
y el olor a algodón.

Me frotaré los pechos con sal y jengibre y
se hincharán más.

Él le dijo: Mi corazón no tiene sitio
para jardines, oh niña...Crece despacio, con calma
Pero ella dijo: El amor no acepta consejos ¡Tómame
y hazme mayor! Tómame y rejuvenece.
Él dijo: Cuando mañana seas mayor, dirás
Ojalá fuera joven


Ella dijo: Mi deseo es como una fruta
que no puede esperar...¡ A mi cuerpo le falta tiempo para un mañana!

Darwish