dimecres, 22 d’agost del 2012

Tots hem sigut "El Graduado"

Passat l´estiu amb la mirada clavada en un infinit lleig, mullat de sol escabrós i molt persistent. És sense dubte un moment "Hopper", però sense l´acompanyament d´una dona solitaria i nostalgica, obervant però no mirant, totalment absorta pels seus pensaments. Jo vull estar fora, no dintre meua. Aquesta vegada no, aquest estiu no.

Em passaria el mateix en un bar, en una gasolinera o en un prat obert al res. "Hopper´s" bar,"Hopper´s" gasolinera, "Hopper´s" prat. Però no hi ha protagonista.

Solitaria, però sense protagonisme. Els personatges de "Hopper" són mentiders; es saben molt molt observats i estudiats. La soletat pictòrica= fem. No és real. Les titelles de "Hopper" saben el que es fan. Si, com tots el personatges desde les Menines de Velázquez fins el pot de sopa de tomaca  de "Warhol". Però "Hopper" és dolent amb ells i nosaltres. La soletat és real, però ell mai ens ha demostrat que la soletat és en tota la seua amplitud, bona. Els tortura vivint-los, i a nosaltres pensant-los.

Qualsevol escena solitaria: Què "Hopperiana"! Quina Americanisitat més impotent. Què fill de puta el Nabokov!

I ens tornen a transportar: Motel abandonat, piscina molt turquesa: "The Graduate" i suïcidis en "North Caroline" i recaus que encara que "Thelma & Louis" et fagen veure que són una forta pinya estàn en solitud i l´unic que fa l´abisme és fer més evident una solitud existent, perquè ara és fisica.


Tots hem sigut el "Graduado", tots a soles o mal acompanyats. I tan de bó.




"Jesus loves you more than you will know"


dijous, 16 d’agost del 2012

Indomable vs el "congelao"



."Pixar" li torna a fer "jaque mate" a monsieur "Disney". Si i si! Ahir una nena amb els cabells revolucionaris va callar boques carques.

 Mérida, com així es diu aquesta nova princessa (nova en el sentit més estricte de la paraula) prefereix correr per terres salvatges en vegada de quedar-se en la seua cambra pentinant-se, o plorant mentre es pregunta : quan vindrà el meu príncep? Aquest personatge (Disney) ens va inculcar : sense un home fort i valent que et cuide no ets res. Mai ha transmès valors que ens ensenye a tractar-nos com a iguals.
Espere que mai alces el cap d´eixe taüt gèlid; gèlid al igual que ho va ser el teu cor tota la teua vida.
Perque ni els cabells més rojos d´una dona valenta podrien encendre-lo.


Crida Brave!: JO NO SÓC UNA DE LES TEUES XIQUES "CONGELAO"!!!

Una xica valenta com aquelles que no veus, com aquelles que valen la pena i se´n van, com Laura.


diumenge, 12 d’agost del 2012

Oh! Yes my girl...

La mejor edad es la primera,
cuando la juventud y la sangre están más calientes;
pero consumidas la peor,
y peores tiempos siempre suceden a los anteriores.




Un cosell per aquesta vesprada de diumenge i per altres mil que vindran?
No sigau babaus..."Coged las rosas mientras podáis".


divendres, 10 d’agost del 2012

¡Oh, Capitán! ¡Mi Capitán! ¡Oh mi yo! ¡Oh vida!



¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, levántate y escucha las campanas,
levántate, por ti se ha izado la bandera, por ti vibra el clarín,
para ti ramilletes y guirnaldas con cintas,
para ti multitudes en las playas,
por ti clama la muchedumbre, a ti se vuelven los rostros ansiosos.




La pregunta, ¡oh, mi yo!, la pregunta triste que
vuelve - ¿qué de bueno hay en medio de estas
cosas, oh, mi yo, oh, vida?

 Respuesta

Que estás aquí - que existen la vida y la identidad,
Que prosigue el poderoso drama, y que puedes
contribuir con un verso.



¡OH, CAPITÁN! ¡MI CAPITÁN!

diumenge, 5 d’agost del 2012

Tura

Se puede elegir la tura, la invención, es decir el tornillo o el auto del juguete. Así es como París nos destruye despacio, deliciosamente, triturándonos entre flores viejas y manteles de papel con manchas de vino, con su fuego sin color que corre al anochecer saliendo de los portales carcomidos. Nos arde un fuego inventado una incandescente tura, un artilugio de la raza, una ciudad que es el gran Tornillo, la horrible aguja con su ojo nocturno por donde corre el hilo del Sena, máquina de torturas como puntillas, agonía en una jaula atestada de golondrinas enfurecidas. Ardemos en nuestra obra, fabuloso honor mortal alto desafío del fénix. Nadie nos curará del fuego sordo, el  fuego sin color que corre al anochecer por la rue de la Huchette. Incurables, perfectamente incurables, elegimos por tura el Gran Tornillo, nos inclinamos sobre él, entramos en él, volvemos a inventarlo cada día, a cada mancha de vino en el mantel, a cada beso del moho en las madrugadas de la Cour de Rohan, inventamos nuestro incendio, ardemos de dentro afuera, quizá eso sea la elección, quizá las  palabras envuelvan esto como la servilleta el pan y dentro esté la fragancia, la harina espojándose, el sí sin el no, o el no sin el sí, el día sin Manes, sin Ormuz o Arimán, de una vez por todas y en paz y basta.

Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos.


Cortázar

dijous, 2 d’agost del 2012

Laura


I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

(Lluis Llach)


Bon viatge, Laura.