T´estic dient adéu

Estimada Lo:

Què és de tu? Has tornat a casa després del gran viatge? Al fred i lleig "Ramsdale"; però la llar a la fí.

Ara que "Humbert" està a la presó i pateix una trombosi coronària i està ferit de cor per sempre, Lo, torna a casa, oblidau tot; deixa-lo morir, morir tranquil.

Torna a casa si saps per endavant que no estimes a un home com "Dick" i com jo saps que "Clare Quilty" no t´estimarà, que mai ho ha fet. Sabem que cap nit vindrà a buscar-te. Ell ja és mort i a tu encara et batega la sang a les venes i et sobra...

Hem cremat tantes carreteres tots junts que en l´actualitat no queda asfalt que arrossegar. No cregues en l´estiu continental d´hotel en hotel, en una vida rosa de plaer de somni Europeu, jo et dic que és efímer. El plaer bonica, sobrevalorat està.

No sé si et recordes de les senyals? Eren batuts de maduixa i xocolata que deixarem en un bar aparcat. Senyals de candidesa...ignorants! ¿Saps cóm són ara eixos batuts? Ara els impregna un olor a floridura verda, oblidats al sol i mullats en tronades seques. 

Açò no és una cançó per a cambrers i camioners; oblida el passatge muntanyer amb serps de cascavell i roba que quedava bé amb llavis i ungles color vermell.

Tot, escolta, tot té una magnitud llarga que sap a putada,has de saber cicatritzar sense ferir. És clar, com tothom, però recorda : una putada.

Madura dolça, atura la provocació. Descalça els teus peus dels nostres calcetins blancs calats; desfés les teues trenes al vent i pinta la teua mirada amb un color compasiu i suau, vist la teua boca d´altres fruites menys àcides, és tot.

T´estic dient adéu, tu et rius, però no, és un adéu permanent Lo. Allibera´t d´un món de ninfules malferides. Allibera´t si pots també de "Nabokov".

Gràcies per aquests anys.

No espere noticies teues.

Carme