Avui iaia, sempre comence per avui. I esborre tretze anys; com si un dia com avui de 1999 la part més pueril, la més tendra i brillant no me la hagueren repatriat per a no tornar-me-la més. Quan ho negava amb el cap i em digueren a altes hores de la matinada el que era previsible: Carmen, desperta.
No parava de dir, de repetir-me amb un fil de veu molt agut: no. I continuava negant amb el cap; així he continuat negant fins anys enrere.
Açò em va tocar a una edat en la que els amics només són companys de classe i els familiars prenen els teus problemes com a tonteries passatgeres; jo tenia la meua iaia i no em sabia més, i no em faltava més.
Vaig aprendre que quan perds a una persona, no la perds de colp la perds a trossets. Amb el temps desapareix de la seua roba i delantals i aquests un dia qualsevol desapareixen sense més. Les olors ja no embriaguen i els objectes ahí queden sense saber que fer després de la rutina vital.
-Hi ha tres coses que no he fet mai i no em penedisc- em deia de voltes-
-Quines són?
-Anar en bicicleta, menjar xiclet i portar pantalons vaquers.
La meua iaia Lolita, va fer més que tot això, va viure per i per als altres, no perquè l´època li exigira que les dones foren educades només per aguantar el inaguantable, sinó perquè la seua vocació era donar-se als demés. Ja veus...n´hi ha gent que naix amb el camí molt marcat. Malgrat les seues malalties i estar tota la vida patint i estar a disposició dels demés ella era una ROCA INCANDESCENT.
Així que els rius que ens van mullar era sols un riu, que era el teu i de ningú més; tenies més dret a governar-lo que els peixos més bells i daurats que saltaven fent cabrioles per agafar el nostre pa. Sempre torne allí per a bé o per a mal. Mulle els meus peus i els faig mullar a la gent, tot té una versió més actual comparada amb la imatge silvestre que naix i mor sola.
A diferència d´altres tu em vas deixar jugar al teu jardí des de sempre i jo intente tenir cura d´ell constantment. I per això mateix estic plena de goig al dir: Si, jo sóc de Lolita Gramuntell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada