Tots hem sigut "El Graduado"

Passat l´estiu amb la mirada clavada en un infinit lleig, mullat de sol escabrós i molt persistent. És sense dubte un moment "Hopper", però sense l´acompanyament d´una dona solitaria i nostalgica, obervant però no mirant, totalment absorta pels seus pensaments. Jo vull estar fora, no dintre meua. Aquesta vegada no, aquest estiu no.

Em passaria el mateix en un bar, en una gasolinera o en un prat obert al res. "Hopper´s" bar,"Hopper´s" gasolinera, "Hopper´s" prat. Però no hi ha protagonista.

Solitaria, però sense protagonisme. Els personatges de "Hopper" són mentiders; es saben molt molt observats i estudiats. La soletat pictòrica= fem. No és real. Les titelles de "Hopper" saben el que es fan. Si, com tots el personatges desde les Menines de Velázquez fins el pot de sopa de tomaca  de "Warhol". Però "Hopper" és dolent amb ells i nosaltres. La soletat és real, però ell mai ens ha demostrat que la soletat és en tota la seua amplitud, bona. Els tortura vivint-los, i a nosaltres pensant-los.

Qualsevol escena solitaria: Què "Hopperiana"! Quina Americanisitat més impotent. Què fill de puta el Nabokov!

I ens tornen a transportar: Motel abandonat, piscina molt turquesa: "The Graduate" i suïcidis en "North Caroline" i recaus que encara que "Thelma & Louis" et fagen veure que són una forta pinya estàn en solitud i l´unic que fa l´abisme és fer més evident una solitud existent, perquè ara és fisica.


Tots hem sigut el "Graduado", tots a soles o mal acompanyats. I tan de bó.

"Jesus loves you more than you will know"