Celebre una amistad sólida. Celebre tot el que après de milers de persones que amb el nostre pas vaig conèixer; les paraules dels escriptors amb somriure irònic que van dedicar per mi llibres de revolucionaris russos abans de matar a la menuda Olga.
Abans d´assassinar la tendresa. D´acabar amb el pare, l´amic, el company, el germà, el mestre. Desprès de reviure el que ara tinc. Encara em veuen així uns ulls daltònics. I eixes mirades les guarde en una de les extensions de la meua ànima.
Gracies sinceres per la lluita d´aquesta carrera d´anys. Per exprimir amb constància totes les nostres possibilitats.
Les carreteres cremades reviuen l´asfalt i les aigües passades tornen a la seua llar acotada. La ruta del 66 es fa continuament per amants furtius i encara n´hi han piruletes, batuts i coca-cola amb palleta de ratlles vermelles que uns quans "Humberts" regalen. Desesperacions i primeres vegades. I Paris sense Disney. I Madrid amb Sabina. I Roma amb Benigni. I Liverpool amb els Beatles.
Ara sé que estime bé, perquè vaig ser.
Deixe ací un video que vos agradarà a tots. És una cançò que fa ganes de ballar i cridar; per un moment amb aquesta cançò no importa si el monyo està desfet o estàs suat, simplement vius i et creus per 10 minuts inmortal.
Motiu per ser feliç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada