Avui és dia d´acomiadament; sabent-ho ja, ho vaig fer fa uns quans mesos. I ho varem fer amb moltes rises i amb una paella de diumenge per mig. El "Leonard Cohen" personal, em deia per a mi, en secret. T´ho deiem, però res. Un cantant famós, Paco.
Ara, no es passejarà el teu temple per Moncada mentre compres el pa. Però no passa res, perquè revius en cançons i pensaments. Entre horta i animals. Animals felins de mirades intrigants. Entre néts especials i fills... i què fills!
Ara en res el primer adéu, perquè vindràn els encontres fins el final de l´amor que tu has dónat a tots i tot. No és efímer. És permanent. Inmortal Guanter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada